MOR L'ÚLTIM MASCLE DE RINOCERONT BLANC DEL NORD
SUDÁN era l'últim mascle de la subespècie de Rinoceront Blanc del nord. És una gran pèrdua.

MOR L'ÚLTIM MASCLE DE RINOCERONT BLANC DEL NORD

Sudán, com era anomenat aquest exemplar mascle de Rinoceront Blanc vivia en una reserva controlada degut a la seva avançada edat i la caça furtiva.

Sudán i un dels cuidadors a la reserva OL PEJETA
Rinoceronts Blancs al seu hàbitat natural a Kenya

Sudán vivia a la reserva d’Ol Pejeta des de 2009 i havia format part de diversos programes de reproducció, cap dels quals va aconseguir els seus objectius d’aconseguir un nou mascle reproductor de la subespècie.

El seu estat de salut era complicat, doncs era un exemplar de més de 43 anys que havia viscut captiu durant molts anys.

Finalment els responsables veterinaris de la reserva van decidir sacrificar-lo ahir 19 de març de 2018. 

Era l’últim exemplar mascle de Rinoceront Blanc de la subespècie del nord que quedava en tot el món.

Cada any són abatuts mil rinoceronts amb la única finalitat de comerciar amb les seves banyes, a les que s’atribueixen falsament propietats guaridores i afrodisíaques.

Durant les últimes dècades els Rinoceronts estan sotmesos intensivament a la caça furtiva, al trafic d’animals, als conflictes armats i a la pèrdua del seu hàbitat natural. La taxa de reproducció natural és baixa i els efectius d eles seves poblacions dismuneixen alarmantment.

Els Parcs Nacionals són el pilar de la conservació de la natura arreu del món

Els Parcs Nacionals són àrees que gaudeixen d’una determinada categoria legal que permet protegir i conservar la riquesa de la seva flora i fauna, els seus paisatges, hàbitats i ecosistemes en general. Es caracteritzen per ser llocs d’interès científic, paisatgístic i educatiu.

En un Parc Nacional trobem la natura en el seu estat òptim; sòl, vegetació, aire, aigua, organismes vius, que cohabiten dins dels paràmetres regits per la mateixa naturalesa.

Desenvolupar educació ambiental en aquests llocs naturals pot constituir-se en un veritable aprenentatge, seguint la pràctica d’imitar la naturalesa, és a dir; continuar el seu ritme de la manera com es van donant la seva evolució ascendent i constructiva, recreant d’aquesta manera la vida.

La preservació d’espècies de gran mobilitat, com els mamífers  depredadors i els herbívors, necessiten de grans extensions inelterades per l’activitat humana.

És especialment important, que les diferents àrees protegides, en el grau que sigui però que tinguin un reconeixament legal de protecció, configurin una xarxa sobre el territori que permeti les espècies desplaçar-se d’un lloc a un altre i evitar l’“efecte illa”.

Guepards (Acinonyx jubatus) en una estepa Africana ©Oriol Alamany
Elefants en una estepa Africana

DOSSIER PARCS i RESERVES NACIONALS I NATURALS

Si vols rebre’l per informar-te millor del nostre treball per la Natura i gaudir dels Parcs, si us plau omple el formulari.

Comparteix-ho a les teves Xarxes Socials i ajuda’ns a difondre el nostre treball per la Natura. Gràcies.

Facebook
Google+
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Email

Deixa un comentari