DIA MUNDIAL DE LES MUNTANYES

Les muntanyes cobreixen al voltant d’un 22% de la superfície terrestre i tenen un paper fonamental en impulsar el creixement econòmic sostenible del planeta.

No només proporciona aliment i benestar als 915 milions de persones que habiten les regions muntanyoses -aproximadament el 13% de la població mundial-, sinó que les muntanyes també beneficien als milers de milions que viuen a les planes.

Aquest any, la celebració se centra a donar a conèixer i ressaltar la importància de les cultures i les tradicions que acullen les muntanyes. Són llocs de culte religiós, de peregrinacions i rituals. Els conceptes de tradició, cultura i espiritualitat estan intrínsecament vinculats amb els mitjans de vida dels habitants de les muntanyes. Els seus estils de vida tradicionals determinen les seves formes de subsistència.

A les muntanyes també neixen fonts d’aigua i rius, i han estat venerades des de sempre per les deïtats que resideixen en les seves altures. En els temps de sequera, el poble Kikuyu dirigia la seva mirada a la Muntanya Kenya i demanava pluges al déu Ngai. Als Andes, els inques van construir els seus temples en els cims més alts, a més de 6000 metres sobre el nivell del mar.

A la Xina, tradicionalment en els llogarets es dedicava un temple a la deïtat local de la muntanya, els núvols i la pluja. Una gran proporció de les minories de tot el món viuen en regions muntanyoses. Generalment són poblacions poc nombroses, encara que en alguns casos són grups ètnics molt grans, com els quítxues als Andes, els estimessis a Etiòpia i els tibetans i els Yi a la Xina.

L’aïllament, conseqüència d’una orografia accidentada, ha contribuït a crear i mantenir intactes moltes cultures. Lamentablement, l’estabilitat dels pobladors de les altures, amb els seus valors i creences, es veu amenaçada per la migració, la urbanització i els conflictes.

Els pobladors muntanyencs exerceixen un paper fonamental en la gestió dels ecosistemes on viuen. Durant segles, han desenvolupat usos racionals del sòl, adaptacions al canvi climàtic, i dietes alimentàries tradicionals i productes que són únics i contribueixen a la biodiversitat del planeta.

Sovint ben arrelades a la terra, la cosmovisió de les comunitats de les muntanyes defineix les seves activitats agrícoles i cura del medi ambient i els recursos naturals. Per exemple, als Andes, a Pachamama -la mare naturalesa, venerada pels pobles indígenes- se l’associa amb la sembra i la collita, les muntanyes i els terratrèmols. Els ritus en honor a Pachamama reforcen les relacions de les persones amb el medi ambient i reuneixen els membres de diferents clans i llogarets en diversos moments del cicle de l’agricultura. Les muntanyes són llocs per a l’espiritualitat, la inspiració, l’esplai i la relaxació. Ofereixen moltes activitats als turistes: l’excursionisme, l’escalada, l’albirament de fauna (com els goril·les de muntanya a Rwanda) o la visita a les esglésies etíops excavades a la roca. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), 376 Reserves de la Biosfera, de les 669 en total que hi ha al món, contenen ecosistemes muntanyosos.

El turisme pot oferir possibilitats a les comunitats de muntanya, però també planteja molts problemes associats a la masificació. Pot contribuir a una distribució més equitativa de la renda i la preservació de la cultura i el coneixement; reduir l’emigració; i oferir incentius per a la protecció d’aquests ecosistemes i dels seus productes.

Compra’l ara!

A Catalunya també ens urgeix alçar la veu per reclamar que es deturin les agressions a les nostres muntanyes, com a la Serra del Cadí-Moixeró, un dels Parcs Naturals més importants dels pre-pirineus.

Actualment, la Direcció General d’Urbanisme, pretén retallar considerablement aquest espai natural protegit en benefici de l’estació d’esquí de la Masella. Un fet sense precedents i inaceptable.

Properament un nombrós grup d’organitzacions posarem en marxa una “Campanya” per denunciar aquest fet i exigir al Govrn de la Generalitat de Catalunya que deturi aquesta proposta que considerem un fet molt greu en l’estratègia que hauria de seguir el nostre país en la conservació dels nostres Parcs Naturals.