WN Catalunya

Els mamífers: que no et passin desapercebuts!

Puc veure mamífers salvatges al meu jardí?

Doncs… no és fàcil, però sí. Els animals peluts salvatges són molt menys abundants que els coberts de plomes, i de costums bastant més discrets.

Aquí t’ensenyarem com atreure’ls al teu jardí i donar-los refugi a casa teva.

De fet, molts es mouen de nit. A més, com que no volen és més difícil que accedeixin a jardins que no siguin als afores de les zones urbanes o prop de zones verdes. És normal doncs que no estiguem acostumats a veure’n.

Potser, ni tan sols coneixem les espècies que viuen a prop nostre. Saps distingir una un talpó i un ratolí? Quants cops has vist un teixó, una fagina o un cabirol? … segur que ben pocs. Però no et desanimis: com qualsevol altra criatura salvatge, busquen menjar i refugi i poden acudir al teu jardí si s’hi troben còmodes i hi tenen recursos.

 

Així, quins són els nostres veïns amb pèl?

Estem parlant d’un bon ventall d’animalons diferents: des dels més grans, com el cabirol, la guineu o el teixó, passant per esquirols i conills, fins als més petits: musaranyes i ratpenats. Ep, i no ens entretenim a separar espècies de ratolins i família, que n’hi ha unes quantes. Ni a parlar de grans mamífers de Catalunya que no veurem “mai” al jardí, com el cérvol o, per suposat, l’ós bru.

A més, com pots veure, a part de mides i formes també tenen dietes ben diverses: insectívors, carnívors, herbívors, omnívors…

 

Els mamífers són un grup de bèsties que en general ens cauen especialment bé. Potser perquè són els més propers a nosaltres en l’evolució; també perquè són més grans i més diferents uns als altres; o perquè els trobem més bufons. Per això, i pel fet de ser tan discrets i rars de trobar, poder veure’n algun al jardí de casa és una sorpresa molt gratificant.

Tot i això, ja hem dit que és molt difícil atraure espècies mamífers. De fet, és molt improbable veure’n des de casa si no vius en un entorn molt natural amb un bon jardí. I encara menys, esperar que vinguin regularment. Per tant, no es tracta de posar una menjadora concreta i esperar la visita de determinades espècies més aviat rares, com per exemple una geneta. Tret que visquis en un bosc que resulta ser el seu territori, no esperis que n’aparegui una al teu jardí. Si tens la sort de ser visitat per algun ratolí, un eriçó o un esquirol, ja pots estar molt content!

 

Erizo bo

Eriçons (Erinaceus europaeus): els eriçons mengen quasi de tot! Poden menjar: ous d’ocells, ratolins i granotes, però el seu menjar preferit són els invertebrats. Escarabats, orgues, cucs de terra, larves d’escarabats. De fet, són uns bons controladors de plagues de baboses. També mengen menjar de gos, rodanxes de poma o fruits secs. Els eriçons tenen fama de ser simpàtics, moltes vegades la teva presència no els incomodarà però també poden marxar fàcilment o embolcallar-se sobre ells mateixos com a mètode de defensa.

 

 

talpó

Rosegadors: el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el ratolí comú (Mus musculus) i els talpons (Myodes glareolus) són els rosegadors que habitualment podem trobar en el nostre jardí. Acostumen a menjar grana, arrels, pa, fruits secs… La musaranya, el més petit de tots, en canvi, és insectívora. Aquests animals es mouen en la nocturnitat, per tant durant el dia seran difícils de veure, excepte potser el més atrevit ratolí comú. L’esquirol també és un rosegador, més forestal. Si ens visita agrairà molt els fruits secs, com les avellanes. Sobretot, sense pelar! Ells ja s’espavilen.

 

 

ratpanat

Ratpenats: tot i que ens pensem que els ratpenats sols els podem trobar en els camps, moltes vegades en pots observar voleiant prop dels fanals per caçar arnes. El que veurem al nostre jardí és amb molta seguretat el ratpenat comú. Saps? Tenir-ne uns quants vivint a prop és molt beneficiós: fan una bona neteja de mosquits. 

 

Teixó (Meles meles): són unes criatures nocturnes i difícils de veure, però si tenim la sort que n’hi ha un freqüentant el barri o els afores, és fàcil acostumar-lo a venir al nostre jardí: els agrada molt menjar. Si els en posem i se sent segur, un teixó es pot convertir en un visitant comú. Un dels seus menjars preferits són els cacauets!

 

 

 

cabirol

Cabirol (Capreolus capreolus): aquest mamífer es troba en zones boscoses. Per tant, sols visitaran el teu jardí si casa teva es troba prop del bosc o dels camps i si hi tenen un fàcil accés.

 

 

 

 

fox

Guineu (Vulpes vulpes): encara que no ho sembli, les guineus són força comunes als afores de moltes ciutats. A causa de la seva forta olor es pot saber fàcilment que han passat pel teu jardí. Són fàcils d’atraure, amb menjar de gos sobre l’herba ja en fas prou per fer-les venir. No perjudiquen el teu jardí, però si tens gallines a prop, vés amb compte!

 

Perills

 

Les carreteres

road41Autopistes i carreteres són una gran amenaça pels mamífers: l’atropellament és una de les seves principals causes de mort.   Per tant, seny. Si ens visita un teixó o uns eriçons que viuen al bosc del costat i han de travessar cada cop una carretera perillosa, evitarem deixar-los cap recurs, perquè no ens interessa que vinguin i posar-los en perill.

 

Els gats:

animal797Els gats també són visitants constants als nostres jardins… però no són benvinguts!  Són depredadors carnívors que inevitablement intentaran caçar i menjar-se la fauna del nostre jardí, així acaben amb la vida silvestre. No es pot afirmar amb tota seguretat que els gats siguin els causants de la disminució de la població, per exemple, d’aus en el jardí. Però el que sí estem convençuts es que no tenen cap efecte beneficiós.

    • Si el nostre gat frequenta el jardí, cal que li posem un cascavell al coll per advertir als ocells de que s’acosta la fera.
    • Si et venen gats forasters cal vigilar de no posar menjar d’ocells al terra.

 

Altres bèsties:

wildlife1Si hi ha un mamífer que no volem acollir, aquest és el porc senglar. Cada cop n’hi ha més i si es fiquen a un jardí segurament ho notaràs: remenen i aixequen la terra buscant cucs, fruits, vaja, tot el que puguin menjar. Poden arrancar plançons i arbres molt joves i fer força destrosses.

D’altra banda, se sap que l’esquirol, bufó com és, durant la primavera pot depredar ous i pollets d’ocells. Si creiem que això pot estar passant amb un esquirol inquilí, podem posar mesures protectores a les menjadores per evitar esquirols i així l’allunyarem de casa.

 

Curiositats: com llegir les senyals

Els pèls: els mamífers més grans a vegades deixen anar més pèls, com els cabirols o els teixons. Per exemple; els pèls dels teixons són fàcils d’identificar perquè són llargs, foscos en el centre i pàl·lids en la base i en l’extrem. Els animals acostumen a seguir el mateix recorregut i amb molta probabilitat quan trobes els manyocs de pèls també podràs resseguir el camí que fa quan ve a les nits.

Les restes de menjar: hi ha alguns animals que deixen les restes del menjar pel jardí. Per exemple, els eriçons mengen pinyes i deixen les restes per terra. I també cal tenir molt present les avellanes i nous. Depenen de l’animal, les obriran d’una manera o una altra.

  • Els ocells: els pica-soques blaus o picot garser gros agafen les nous en les escletxes dels arbres i les amartellen amb el bec.
  • Els esquirols: rosegant la part superior de l’avellana i amb els incisius aconsegueixen partir-la en dos i menjar-se el premi.
  • Els talpons: roseguen un forat net en la part superior o en un costat de l’avellana deixant un dels costats extremadament net en la superfície més externa.
  • El ratolí: agafa l’avellana i rosega un forat en un dels costats de l’avellana però sempre deixar un característic anell de marques de dents al voltant de l’avellana.

 

 

Segueix les accions de WN per la natura. Subscriu-te al Butlletí!