GRANS FELINS: un futur difícil

GRANS FELINS EN EL DIA MUNDIAL PER LA NATURA

El 3 de març d’enguany es celebra el Dia Mundial de la Vida Salvatge i en aquest 2018 fa un especial èmfasi en la delicada situació a la que s’enfronten els grans felins arreu del món.

Grans felins: un futur difícil

Pertànyer al grups dels grans felins i ser un mamífer carnívor en un planeta dominat per l’espècie més predadora de la història, la humana, no és gens fàcil. 

La ferotge competència pels recursos i per l’hàbitat que una població cada vegada més nombrosa d’ Homo sapiens exerceix a tots els racons de la Terra està afectant, com es ben sabut, a la totalitat d’organismes i ecosistemes amb qui compartim aquest curiós racó de l’univers. 

Un racó en la immensitat d’un cosmos on, pel que sabem hores d’ara, la vida no ha estat capaç d’arrelar enlloc més. Tant sols en el nostre planeta, un dia d’ara fa més o menys  4.000 milions d’anys, van poder gestar-se les llavors d’una vida primigènia aprofitant tot un seguit d’atzars i de circumstàncies tan concretes com improbables. 

Aquelles cèl·lules primitives van prosperar i diversificar-se i avui hi ha al món més o menys 2 milions d’espècies descrites, malgrat s’estima que n’hi ha moltes més que encara no coneixem. Aquest fet meravellós hauria de ser premissa suficient per preservar cada espècie com si fos el 

Lleons (Panthera leo). © Oriol Alamany

tresor més preuat: no hi ha res més irrepetible que una forma de vida concreta, ni res més irrecuperable que la seva pèrdua. 

Un argumentari que s’embranca amb l’intricada relació de la xarxa global d’hàbitats i ecosistemes, en el que tota espècie hi fa la seva aportació i en el que tota absència suposa una mancança, un empobriment de l’existència que ens entestem a perpetuar: avui, la taxa de desaparició d’espècies és 100 vegades superior a la natural, exempta de l’empremta humana.

El fotògraf i naturalista Oriol Alamany, ha treballat amb diferents espècies en molts països, obtenint aquestes magnífiques imatges, de gran bellesa i estètica, que ofereixen els grans felins.

Lleopard (Panthera pardus). © Oriol Alamany

Pel que fa als grans felins, les xifres són de vertigen

En el darrer segle les poblacions de tigre han minvat en un 95% i les de lleó africà un 40% en tant sols vint anys, per posar dos exemples. A més dels tigres i lleons, entre els gats més grans s’hi compten també els lleopards, jaguars, guepards i pumes. 

Però no podem deixar de banda, malgrat les seves dimensions més reduïdes, un dels grans felins del nostre territori: el linx ibèric (Lynx pardinus), l’espècie de felí més amenaçada del planeta, amb una població 

Lleó (Panthera leo). © Oriol Alamany

estimada de 545 exemplars. Una xifra, però, molt superior a la de les dades de 2002, quan no en quedaven més de cent: va anar d’un pèl. 

Arreu, els motius pels quals aquests majestuosos animals enfronten tantes dificultats (de les 36 espècies de felins que hi al món, la meitat està en perill segons la UICN) es deriven de la confrontació amb l’ésser humà. Les causes principals són la cacera furtiva (sovint per evitar atacs a la ramaderia), la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat i el comerç d’animals vius, o de parts del seu cos. 

Des de la dècada de 1940 tres subespècies de tigre han estat caçades fins l’extinció: el tigre del Caspi (Panthera tigris virgata), de Bali (Panthera tigris balica) i el de Java (Panthera tigris sondaica). 

Altres subespècies tenen un nombre tan escàs d’efectius que sembla improbable que arribin a constituir el que se’n diu una mínima població viable (el nombre d’exemplars recomanat varia segons l’espècie) que permeti assegurar la supervivència a llarg termini. 

És el cas del lleopard de l’Amur (Panthera pardus orientalis), dels que en quedava una desena fa deu anys i avui se n’estimen uns 60 exemplars en estat salvatge al nord-est de la Xina i l’Extrem Orient Rus. Un nombre tan escadusser que genera un problema afegit: l’endogàmia. No és una xifra gaire encoratjadora, com tampoc ho és l’escàs centenar de guepards asiàtics (Acinonyx jubatus venaticus) que encara romanen a Iran. 

Entre els tigres, la subespècies més amenaçada és la del sud de la Xina (Panthera tigris amoyensis). D’aquesta ni se sap quants individus hi ha en llibertat. I de la pantera de Florida (Puma concolor cougar) se’n calculen uns 200. Totes elles, unes xifres molt per sota de les convenients per a la seva conservació.

En el darrer segle les poblacions de tigre han minvat en un 95%

Tingre de Bengala (Panthera tigris) un dels grans felins del plantea més amenaçat.

Pel tigre però, no tot està perdut

Sens dubte ha estat una de les espècies més perseguides per l’ésser humà.

Es calcula que al 1900 n’hi havia uns 100.000 i, des d’aleshores fins avui, ha estat massacrat sense pausa, fins a arribar a una població inferior als 4.000 exemplars.

L’ésser humà l’ha anat empenyent fora del seu hàbitat natural i l’ha abatut tant per defensar el bestiar dels atacs d’un felí que sovint no té gaires opcions més per alimentar-se, com per altres raons molt més absurdes: per la seva fabulosa pell, per parts del seu cos associades a inversemblants propietats medicinals, o per vendre’ls, vius, a particulars.

L’escàs nombre d’efectius en llibertat ha generat la proliferació de centres de cria il·legals a varis països d’Àsia, sorgits per alimentar aquest comerç il·legal milionari. 

Entre l’any 2000 i 2015 es van confiscar parts equivalents a com a mínim 1.755 tigres, és a dir, dos tigres setmanals. I a Tailàndia i Vietnam s’han confiscat 186 animals vius en els darrers quatre anys. 

Malgrat el dramàtic escenari que afronta aquest animal tan espectacular, el darrer cens global, de 2016, evidencia que les mesures portades a terme a països com Índia (on viuen dos terceres parts dels tigres), Rússia, Nepal i Bhutan estan funcionant. Dels 3.200 individus que hi havia al 2010, s’ha passat a prop de 3.900 exemplars. És un avanç a celebrar. 

Ara, l’objectiu de totes les organitzacions implicades en la salvaguarda del tigre és duplicar aquesta xifra d’aquí al 2022. Lamentablement, Bangladesh, Xina i Vietnam no han fet els deures i allà els tigres segueixen minvant a un ritme preocupant.

És evident que queda molta feina per fer. Però també es constata que sabem com revertir aquesta situació. Caldrà reflexionar, però, si els ingents esforços que tantes persones fan per assegurar la viabilitat d’aquestes espècies irreemplaçables es podran dur a terme en un món on l’ésser humà cada cop és més (preocupantment) nombrós. Se’n parlarà sense embuts, algun cop, d’aquesta qüestió? Tant de bo. És un factor clau.

Tigre de Bengala (Panthera tigris)

Un món sense depredadors?

L’escenari de futur que els cada cop més nombrosos éssers humans estem configurant a marxes forçades no sembla gaire inclusiu, en termes generals. No ho és pel que fa als menys afavorits de la nostra pròpia espècie, és a dir, per la majoria d’aquests 7.000 milions de persones que som avui dia, una xifra que s’alçarà fins més enllà dels 11.000.000 al 2050, amb tot el dispendi de recursos que comporta aquesta superpoblació, un tema clau en la preservació de la biodiversitat. 

Molt menys ho és per la resta d’ éssers vius amb qui compartim aquest planeta singular. Els gestors de les massives societats humanes actuen com si això de conservar la biodiversitat fos una mena de luxe frívol, un caprici de conservacionistes. 

La ignorància científica dels mandataris és tan flagrant que no entenen que preservar els ecosistemes i els organismes que hi viuen és una completa prioritat per la nostra supervivència. 

Un món sense predadors, tornant al tema que ens ocupa, i concretament als grans felins, seria un món on proliferarien en excés tota una sèrie d’ animals que, sense control poblacional, farien estralls a la natura. Ho sabem amb ets i uts: hi ha un munt d’estudis científics que detallen tot el que passa a la xarxa de la vida quan en treus una peça tan singular com aquesta. També sabem com recuperar espècies en franca regressió: a part del linx, hi ha molts més exemples d’èxit. 

Guepard (Acinonyx jubatus). © Oriol Alamany

El problema no és la manca de coneixements, ni de tecnologies, sinó una descomunal visió a curt termini que ens impedeix avaluar el món de forma global. Però, com diu l’economista ecològic Herman Daly, és un error gestionar la Terra, com si fos un negoci en liquidació.

Parafrasejant l’ecòleg Donald Falk,

«les espècies són com maons d’un edifici. En podem perdre unes quantes. Però si desapareix el 20% de les espècies l’estructura es desestabilitza i col·lapsa. Així funciona un ecosistema»

Donald Falk

Tant de bo que en aquest 2018, aprofitant l’avinentesa d’aquesta diada convocada per les Nacions Unides, es renovin les forces i les energies per continuar amb més empenta que mai amb la lluita per la preservació dels grans felins, reguladors dels ecosistemes i éssers vius de bellesa inigualable.

El cas del Linx ibèric: el nostre gran felí

A casa nostra, l’espectacular augment de la població de linx ibèric ha estat possible després dels ingents esforços humans i econòmics invertits des de fa més de quinze anys en la salvaguarda d’una espècie que ha passat d’ ésser considerada «en perill crític d’extinció» a catalogar-se com «en perill», un estat d’amenaça inferior. 

Segons dades del projecte Iberlince, la mortaldat provocada per l’ésser humà, produïda per la cacera furtiva, enverinaments, trampeig i atropellaments, i la minva de la seva presa principal, el conill, van posar aquest preciós felí contra les cordes. 

Malgrat totes les adversitats, els programes de cria en captivitat i les posteriors reintroduccions de nous 

exemplars als hàbitats naturals van aconseguir que la població passés dels 100 als més de 500 exemplars actuals. Aquests estan distribuïts per diferents zones de l’ecosistema mediterrani, des d’Andalusia (sobretot a l’àrea de Doñana), la part oriental de Sierra Morena (Ciudad Real), Montes de Toledo, la vall de Matachel a Extremadura i la del Guadiana a Portugal. 

La feina feta ha estat molt gran però, desafortunadament, no podem baixar la guàrdia: el passat 2017, una trentena de linxs van morir atropellats i uns altres 54 ho feren per diverses causes violentes (bàsicament caça furtiva). 

Quin sentit tenen els programes per recuperar una espècie si no som capaços de consolidar un hàbitat amb condicions?

Linx ibèric (Lynx pardinus). © Oriol Alamany

Situació dels principals grans felins del món

Lleó (Panthera leo) Distribuït bàsicament per l’Àfrica subsahariana, i catalogat com a vulnerable segons la UICN. La població és d’aproximadament 30.000 exemplars. La subespècie Panthera leo asiàtica, considerada amenaçada, és l’única que es pot trobar a l’Àsia, concretament a l’estat indi de Gujarat. En davallada.

LLEÓ-Panthera-leo-Grans-Felins-WN

Tigre (Panthera tigris). Només es troba al continent asiàtic. Compta amb nou subespècies, totes elles amenaçades. El tigre de Bengala és la més nombrosa amb 3.890 exemplars segons el darrer cens efectuat.

A principis del segle xx hi havia uns 100.000 tigres a la natura: avui, el nombre d’efectius ronda els 4.000 (hi ha més tigres captius que en estat salvatge) i continua minvant.

En l’actualitat ocupen només el 7% del seu territori històric.

Lleopard de les Neus (Panthera uncia). És un dels felins més emblemàtics. Viu a les zones muntanyoses del centre i sud d’Àsia Central, especialment a les cadenes muntanyoses de l’Himàlaia.

Els investigadors estimen que en els últims setze anys la població ha caigut un 20%, i que la població actual ara deu ser d’entre 4.500 i 7.500 exemplars en llibertat, tot i que, segons George Schaller, “aquestes xifres són només una conjectura”.

MAPA DISTRIBUCIÓ

Lleopard (Panthera pardus) es distribueix per Àfrica i Àsia i n’hi ha 9 subespècies. El nombre total d’efectius es desconeix i està catalogat com a vulnerable. Hi ha moltes subespècies en perill crític, el més rar és el lleopard d’Amur, (Panthera pardus orientalis), del que sobreviuen una seixantena d’exemplars. 

La seva població ha minvat un 20% en els darrers vint anys i se’n calculen uns 4.000 exemplars vivint en llibertat a les muntanyes de l’Himàlaia, altiplà del Tibet, Àsia Central i Sibèria.

MAPA DISTRIBUCIÓ

Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa) L’espècie, d’hàbits arborícoles, està classificada com a vulnerable. Viu a les muntanyes de Nepal, Índia i Xina i ja es va extingir al seu antic reducte de l’illa de Taiwan. S ‘estima que en queden menys de 10.000 i van a la baixa.

MAPA DISTRIBUCIÓ

Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi) Compta amb dos subespècies (Neofelis diardi borneesis i Neofelis diardi diardi). Es troba tant sols a les illes de Borneo i Sumatra i la població és d’uns 4.500 exemplars. Uns 3.800 a Borneo i només 730 a Sumatra.

Guepard (Acinonyx jubatus)  D’aquest felí se’n compten cinc subespècies. La majoria viu a l’Africa, només una, Acinonyx jubatus venaticus, sobreviu a l’Àsia, concretament a l’Iran, i es troba en perill crític: en queda un centenar. En total n’hi ha uns 6.700 exemplars aproximadament.

Jaguar (Panthera onca) Ha minvat entre un 20 i un 25% en tres generacions (vint-i-un anys). És el felí més gran d’Amèrica, on està distribuït especialment a la part central i sud del continent. Hi ha individus divagants a la frontera entre Estats Units i Mèxic. Es creu que en total hi ha al voltant de 15.000 individus. Catalogat com espècie gairebé amenaçada.

MAPA DISTRIBUCIÓ

Puma (Puma concolor) És amb el jaguar l’altre felí americà i es distribueix des de Canadà (on hi ha entre 3.500 i 5.000 exemplars), sud d’Estats Units i Mèxic (uns 10.000) fins a la Patagònia.

On és mes abundant és a l’Amazònia.

És molt adaptable i està catalogat com espècie de preocupació menor, encara que hi ha alguna subespècie molt amenaçada, com la pantera de Florida (Puma concolor cougar), que compta amb menys de 200 individus isolats en un hàbitat reduït i fragmentat.

MAPA DISTRIBUCIÓ

Subespècies:

Actualment, la taxonomia està en revisió per part del grup d’especialistes en Felins de la IUCN SSC Cat Specialist Group. Mentre que 32 subespècies han estat descrites clàssicament, sobre la base de l’anàlisi genètica Culver et al. (2000) suggereixen sis subespècies de la següent manera:

P. c. cougar: North America 
P. c. costaricensis: Central America 
P. c. capricornensis: eastern South America 
P. c. concolor: northern South America 
P. c. cabrerae: central South America 
P. c. puma: southern South America.

Linx Boreal (Lynx lynx) És l’altre felí euroasiàtic i es distribueix des dels Pirineus (on sembla hi podrien quedar alguns exemplars), fins a l’orient asiàtic.

MAPA DISTRIBUCIÓ

EVA VAN DEN BERG

EVA VAN DEN BERG

Des de l’any 1997 treballo per l’edició espanyola de National Geographic. Abans havia estat fotògraf de premsa, però després de llegir-me tots els llibres del zoòleg i escriptor Gerald Durrell i de fer un viatge a la Patagònia vaig fer el màster de Comunicació Científica a la Pompeu Fabra, decidida a dedicar-me a la divulgació científica.

Des d’aleshores he combinat la feina a la revista amb col.laboracions a d’altres mitjans. He participat en diaris, revistes, llibres, documentals, webs i exposicions. He impartit tallers i conferències. I certament, vull continuar fent-ho. M’encanta poder explicar coses que sovint semblen molt difícils de manera fàcil.
Som cada vegada més els que pensem que la ciència és un meravellós camí per adquirir coneixements, per aprendre a pensar i també per descobrir Homo sapiens força interessants.

Assessorament: Antoni Carulla, President&CEO WN
Fotografies: Oriol Alamany (indicades). Fons WN, la resta
Il·lustracions gentilesa de: Toni Llobet: Wilson, D.E. & Mittermeier, R.A. eds. (2009). Handbook of the Mammals of the World. Vol. 1. Carnivores. Lynx Edicions, Barcelona.

4 comentaris a “Grans Felins: un futur difícil”

  1. Serà capaç, l’in-sapiens, de revertir la seva acció destructiva sobre tots els ecosistemes i reconduir aquesta pedalada inconscient que el porta, inexorablement, cap al penya-segat? Fantàstic article!

Deixa un comentari

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

per estar ben informat de la Natura